viernes, septiembre 01, 2006
LO QUE MERECEMOS
Acabo de hacer un test de autoestioma en internet por hacer algo, para saber si mi falta de orientación actual es un problema de autoestima. I tengo una autoestima de 67 sobre 100. No se que quiere decir, pero atendiendo a las preguntas mezquinas del test como "Crees que eres una persona que merece ser amada" tampoco me inquieta mucho. Merecer ser amado... jajaja. La gente pensamos que el amor es un derecho, o un premio. Y no lo es. Tenemos derecho a una vivienda, a una vida digna y a algunas cosillas más, pero no al amor, ni a la amistad ni a la simpatía ajena. Yo recuerdo que cuando yo iba al colegio había una chica con la que casi nadie sentía mucha afinidad y entonces ella y su madre convocaron una reunión con las chicas del curso y el tutor para solucionar la marginación de esta chica (que no era una marginación como tal, era simplemente que nadie la quería lo suficiente para considerarla algo más que una compañera, cosa que ella no aceptaba). La chica nos dijo que teníamos que ser amigas suyas. Yo recuerdo que le respondí que no podía exigir a la gente que la quisiera, porque entonces siempre sabría que ese amor era mentira, no la convencí, pensaba diferente. Obviamente todo siguió igual. Nunca entendí como se le ocurrió exigirnos que la quisiéramos. Quizá la gente que no ha sido querida no sabe lo que es que la quieran y cree que es una cuestión de voluntad, un derecho que no se le da. Deseamos que nos quieran, nos acepten y nos amen, también hay gente que cree que es un derecho que la admiren o a tener éxito en la vida... pero no son derechos, como no lo son ser rubio o alto o guapo.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
1 comentario:
A la meva classe també hi havia una nena que no tenia amics. Es deia Margarita. Es passava el dia treient-se mocs i no era especialment agraciada. Els nens son capaços de desenvolupar una crueltat infinita exenta de culpabilitat, i en part jo també vaig patir-la un temps, tot i que en el meu cas era més perque jo mateix m´aillava i només m´interessava relacionar-me amb els adults. Hi ha una sinceritat bestial en la crueltat dels nens. Si admiren a algu, o l´estimen, son capaços d´anar amb ell fins al final, però si no li ténen cap apreci no el fingiran i si cal humiliar-lo en públic no dubtaran a fer-ho. En el meu cas,l´escola va ser un bon entrenament per enfortir-me davant la indiferència o l´agresssió dels altres, i em va ensenyar a ignorar per complet la gent que no m´interessava o que no em convenia. però tornem a la Margarita. Ella no probava com la teva amiga de fer amics a la força. De fet, crec que mai la vaig veure trista tot i estar gairebé sempre sola. Sempre s´amagava adins dels tubos d´hormigó que teniem al pati i era feliç explorant el seu nas. Jo per aquells temps tenia alguns amics però no era gens popular com d´altres cabecillas de classe. I com que a mi m´agradava jugar sol en el meu món de fantasia made in disney quan no tenia cap professor amb qui parlar, vaig començar a sentir-me atret per aquella criatura desterrada. Així que poc a poc vam començar a compartir els tubos i a intercanviar-nos mocs. El rumor de que la Margarita havia fet un amic, i que aquest amic era jo va córrer com la pòlvora. Ens van declarar novios ben aviat, i tothom reia d´aquesta pintoresca parella de marginats. Però jo recordo que a mi no m´importava el que diguessin i vaig seguir anant als tubos a jugar amb la meva amiga margarita. El més curiós va ser que al final, al veure que ni a mi ni a ella ens importava tot allò, els tubos van començar a rebre noves visites, fins que a l´hora del pati s´omplien i més d´un cop m´hi quedava fora. No recordava haver tornat a veure des d´aquell moment a la margarita sola. Les noies es van anar fent amigues seves i van anar deixant d´insultar-la. Al acabar el parvulari la Margarita va canviar d´escola i no la vam tornar a veure més. No sé si l´amor i l´autoestima ténen una relació directa, però si vaig aprendre alguna cosa al parvulari es que la millor forma d´aconseguir que t´estimin és mostrant absoluta indiferència cap als altres.
Publicar un comentario