miércoles, septiembre 27, 2006
La panxa i la ment
És estrany, però de vegades crec que faig la meitat de les coses per una qüestió purament digestiva. Quan estic nerviosa l'estómac em fa glu glu i aleshores sembla que funciona millor. Però no sempre tinc aquest estat de nerviosisme i per això haig de crear situacions de certa angoixa i desequilibri, el que tampoc és molt recomanable perquè també em porta a un estat de un no gaire òptim estat emocional i mental... és una bogeria. Al final és el cos qui mana i qui desordena.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
1 comentario:
Aixo potser t´ho vaig explicar ja. El Francesco em va dir una nit menjant un kebab al carrer, que quan menjem se´ns amplia el camp de visió pels costats. Això és degut a l´instint animal de vigilar que ningú ens prengui la presa que estem devorant. Sé que no té molt a veure amb el sistema digestiu però si en fins a quin punt som una colla d´animals.
El meu sistema digestiu és el regne d´Hades. Jo crec que en les seves profunditats hi han restes del que he menjat durant tota la meva vida, como los muertos helénicos que yacen en sus turbias aguas. Jo tinc molts desarreglos intestinals, como bien sabes amiga Evelyn, però crec que son pocs encara tenint en compte la meva pèssima alimentació. Y ahora te dejo que me vi a comé un boooooyo.
Publicar un comentario