ELS NO FELIÇOS

Si la vida fos com pedres que sobresurten en un riu i fan un caminet i aquestes pedres com les hamburgueses flotants de "Humor amarillo" la vida no seria tant diferent, fins i tot existiria una veu estrident que farà riure a gent que ni et coneix relatant la estupidesa de la teva caiguda... bé, això ja passa, perquè la vida és això... I a mi m'és igual, cada vegada més coses em són iguals, i si poc a poc tot em fos indierent? Seria la versió més animal de l'humà? o potser l'essència del ser? Estic farta de deixar d'estimar les coses que ahir estimava, de que m'avorreixi el que em divertia i em repugni el que em donava plaer... Això no és un coqueteig, no és res més que la por a la constant insatisfacció i a la impossibilitat de la felicitat... sempre ens quedarà la reflexió i la diversió, que crec que és molt millor que un somriure ximple... però els feliços que semblen ximples no ho saben, en canvi els tristos que semblen tristos sí que ho saben... ergo, són menys ignorants els no feliços.

BON NADAL

Deixant passar el temps

Massa tard per algunes coses i potser massa d'hora per d'altres... Però pensar massa en el temps que ha passat i en el que ens queda no fa res més que fer-nos perdre el temps.

LES NOSTRES LIMITACIONS... les meves

És cert que la vida se la fa cada un, que tot depèn de nosaltres i bla bla bla... però també hem d'aprendre a acceptar les nostres limitacions.

Acceptació 1: No sóc una dona que fa perdre el cap als homes. Em falta bellesa i encant... o no deu ser exactament això, perquè són dues qualitats que en certa manera tinc... Porto als homes a la més pura reflexió racionalista.

Acceptació 2: Accepto molt malament les males crítiques. Les bones bé.

Acceptació 3: M'invento alguns dels meus estats d'ànim, però massa poques vegades, generalment sóc bastant evident... Mai seré una bona seductora.

I ara, de sobte, em sento bé.