La nostra personalitat no sabem ben bé com es forma. Segur que no depèn de l'Astrologia, però és una pseudo-mitologia que a mi m'encanta. Jo sóc Escorpí, i m'agrada. Quan era més jove vaig llegir un llibre de la Linda Goodman (crec que es deia així l'escriptora) que definia a Escorpí, la dona escorpí, el treballador escorpí, el caràcter del signe en general... Sobre la dona escorpí deia, entre d'altres coses més profundes, que era molt seductora, que fins i tot amb una gorra de baseball resultava molt atractiva (jo mai he fet servir gorres de baseball, però l'escriptora era americana i suposo que amiga de la Danielle Steel... però faré la prova).El llibre deia que cada signe del zodíac té un número, però quan arribo al meu... Sorpresa!, Escorpí no té número propi. L'autora justificava la no existència de número dient no se què de la independència i no se què més, no ho recordo. Jo em vaig sentir especial per ser diferent i en vaig tenir prou (ho vaig individualitzar, com si fos l'única escorpí de la terra, perquè llavors no existien gaire escorpins prop meu... ara sí i ens encanta sentir-nos igual d'especials, som tres persones tocades per no se quins poders que ens encanta creure que tenim...). No tenir número estava bé. El planeta d'Escorpí és Plutó... bé, era Plutó. La Linda descrivia el planeta com el més misteriós del sistema solar, el més desconegut... i sí, ha resultat ser molt misteriós, fins al punt de no ser un planeta: Fa poc han descobert uns quants planetes nous molt similars al meu planeta i resulta que Plutó no ho és, o és un planeta a mig formar, un simple objecte massa petit per ser un planeta, com tots els nous planetets descoberts. Ara entenc perquè em sento tant perduda últimament... No se quin és el meu orígen astrològic. M'encantava Plutó i ara no existeix, mai ha existit i jo l'he estimat. El zodíac és una tonteria, però de vegades esdevé una metàfora... i de sobte ha esdevingut una metàfora que no se si m'agrada... Si el meu planeta és massa petit per considerar-se com a tal vol dir que és un planeta acomplexat, mesquí... però no és això, la metàfora és una altra, Plutó, com els seus nous germanets o fillets, és d'una naturalesa diferent de la resta... més petit, sí, però misteriós i fascinant, bla bla bla... Tot això és mentida, ja ho se, però què no no ho és? I jo organitzo les meves mentides com més m'agrada...
Sense número i sense planeta... Es pot ser més lliure?
4 comentarios:
"Planeta enano" li han dit aquella colla de pseudo-científics. Somos hijos de un planeta enano. No sé quines deuen ser les raons exactes que han mogut a aquesta gent a desterrar plutó de la resta de planetes, em va semblar sentir que una era perque era massa petit per ser un planeta. Ai no sé, a mi tot això em sona una mica a xino...A mi també m´ha fet molta gràcia això de ser escorpí, encara que sigui una salamandra gris, ociosa y débil, y no un águila imperial, poderosa y luchadora como tú...Si, soc escorpí. També soc al.lèrgic a la penicil.lina però això ja no té tant de glamour.A més, si ets escorpi sempre pots deixar anar allò de que és l´únic animal que es coneix amb capacitat de suicidar-se a part dels humans. Només has de rodejar-lo amb foc i s´innocula el verí. Però el que realment em va ffffrepar va ser un cop que vaig veure al national geographic com copul.len: El mascle agafa literalment a la femella (que fa el doble que ell) i la restrega pel terra perque absorveixi l´esperma que ha desparramat anteriorment per terra...Erótico, ¿verdad?
M'he posat calenta i tot... tu no ho fas?
Estimats companys escorpins, àguila imperial i salamandra gris...plutó és la capseta q ningú podrà obrir mai pq en realitat no s'atreveixen a fer-ho...com la nostra ànima, gira al voltant d'una orbita diferent (pero paral.lela) de la resta i això fa por, pq és el desconegut; amb lo divertit q és estar a l'altre punta quan tothom camina com un borrego.Penso q veure aquest espectacle de lluny és tot un privilegi pq et permet riure't de la multitud estúpida; el problema és quan les dues òrbites passen a freg i et trobes rodejats d'idiotes empipadors...
Per mi plutó seguirà on era pq això és un fet físic irrefutable, i la seva força i la seva energia màgica seguirà amb mi sempre...si no volen acceptar-lo, acceptar-nos, ells s'ho perden, en realitat no serà tant diferent de com ha estat fins ara..potser era una premonició però no m'ha sorprès gaire en el fons pq la gent no gosa intentar obrir mai la capseta...
de tota manera SI TERUEL EXISTE, PLUTÓN ES UN PLANETA.
anim companys!!
Estic segura que el tema de Plutó és la comidilla de todos los círulos, després d'en Rubianes i el Teatre Español... Teruel existe? i on està?
Publicar un comentario