LA MALIGNA

Era dilluns i em trobava a Gràcia, esperant, sense cap llibre. El cap de setmana, per superar la tristesa, el tedi i l'excés de família a casa meva, vaig acabar amb els dos que tenia començats. No vaig agafar cap de casa perquè pensava que aquell seria un dia sense esperes. No va ser així. Vaig anar a una llibreria on hi ha llibres rebaixats a 3 euros. Em sorprèn el títol "Vida y amores de una Maligna" de Fay Weldon. L'agafo. Era el llibre que necessitava, molt divertit i devastador. De vegades és complicat saber quin és el nostre paper a la vida. Hem d'acceptar el que el suposat destí ens ha donat o crear des de zero i en tots els aspectes la nostra vida i la nostra persona? Elfriede Jelinek va escriure en un dels seus llibres que els homes neixen amb un destí i que les dones l'hem de crear. Seguim les dones a disposició del que pensin els homes de nosaltres? Jo no em sento especialment seductora, potser una mica atractiva, però no sóc una noia guapa i dolça. Sóc ràpida i divertida, però tampoc no sóc una dona excessivament intel·ligent. No m'entendreix la maternitat ni la tranquil·litat de la llar, però tampoc acostumo a tenir molts amants ni a sortir gaire. M'agraden les històries rares i tractar a la gent d'igual a igual. Cada tres anys aproximadament canvia radicalment el meu punt de vista sobre la vida, i enlloc d'estar més segura de les coses dubto més i no veig res clar (quan era adolescent i fins a la majoria d'edat la gent es sorprenia de la claredat de les meves idees... i ara es sorprenen de la meva falta d'opinió). Em sento sola i no se quina és la companyia que vull. Em fascina la Maligna. No se on està la línia que separa el bé del mal, i prefereixo l'admiració a l'amor. No se que és ser una dona i desitjaria ser un home, o que tots fóssim homes. Estic farta de llegir que la dona és la seducció, la bellesa, la dolçor... Jo no m'identifico, ni amb la Maligna tampoc, perquè ella, al cap i a la fi és una víctima que vol conquerir el món que l'ha rebutjat.