"Tu expresión es la de una boca que ríe y unos ojos que lloran" Una professora de veu molt deficient que vaig tenir a Madrid.
"Els teus ulls tenen la capacitat de mirar el cel i l'infern" Una professora d'interpretació polonesa, molt grossa, molt rossa i que tenia l'infern als ulls.
"Tens la bèstia dins" Un professor d'interpretació del que estic enamorada, tot i el seu habitual mussol a l'ull i el seu cabell escàs. No m'ho va dir al llit. Què m'hagués dit al llit si l'haguéssim compartit?
"Si em pregunten com és aquesta ciutat, diré que aquesta ciutat ets tu" Un llop amant de les grans frases.
"El teu problema és que no confies en els teus encants" El meu amic, una persona que estima a aquesta anima amorfa que sóc.
"La gent em cansa, tu em descanses" La meva amiga Marta, que també em descansa.
"Tens ànima de funcionaria" Aquesta no és bonica, però me la va dir un altre professor, vell i verd, amb un estrany regust de desig... Sempre que penso en la frase, una brisa morbosa em mou els cabells.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Jo...quantes coses boniques t´han dit. A mi sempre em diuen el mateix: Que sóc guapo. És una afirmació que normalment m´incomoda i que a més em fa sentir una mica buit, com si estigués farcit de palla o recobert amb un bonic emboltori. A més, molta gent té el costum de quedar-se callat després de dir-t´ho, com si esperés una resposta. Ultimament contesto que ja ho sé, que queda divino de la muerte.
A tu se´t podrien dir tantes de coses boniques. Jo te´n dic sovint i de tot cor, encara que tu creguis que et tracto malament. Clar que amb dir coses boniques no n´hi ha prou, ja se sap, però ajuda, no?...como el dinero.
Os toca!
Me toca.
"Hechos son amores y no buenas razones". No suporto la cultura popular, aleshores et preguntarás (ja he assumit que ets l'únic visistant del meu blog, fet que li treu universalitat i que alhora fa que sigui un univers aïllat de qualsevol sistema solar)per què he escrit aquest refrany, doncs ho he fet per contemplar-lo i menysprear-lo, una patètica actitud que em caracteritza: observar les coses que més destesto per reafirmar-me en el meu rebuig i fer que l'odi bombegi mala energia... És estúpid, oi? Així sóc jo.
Publicar un comentario