ELS MEUS AMICS I JO

Alguns creuen que els amics són aquelles persones que han d'aguantar aquell mal humor que no som capaços de descarregar amb la gent i les situacions que realment es mereixen el nostre descontent i la nostra ira. D'altres pensen que són aquells éssers obligats a estar sempre al nostre costat quan tenim ganes plorar i han escoltar tres hores en silenci de laments i insults dirigits a persones que ens han ofès, ferit o enganyat (es pot afegir qualsevol verb a la llista). Alguns diuen que els amics són les persones amb les que passem el temps fins que trobem una parella i després busquem parelles amigues amb qui anar a fer costellades. He sentit dir a gent que els amics han de saber llegir el nostre pensament i adelantar-se a les nostres necessitats...

Per a mi, els amics són aquells que fan que la vida prengui trascendència, que el dia a dia esdevingui una història, que recordin algunes de les teves frases vestides de vanalitat com a màximes, i que tu recordis les seves, són aquells que t'han ajudat a crear la teva moral. Els meus amics són aquells que creuen que el que faig és important, que confien en el meu talent, que creuen que sóc una meravella i un prodigi. Jo sóc amiga d'ells per la mateixa raó. Alguns diran que a la gent se l'estima pel que és, i no pel fan... però jo i els meus amics som una gent molt egòlatra, a més de prepotents, insegurs i allunyats de la realitat. Jo no vull amics que em recordin que potser m'estic passant, que em fan dubtar dels meus èxits ni que critiquen la meva osadia. Per boicotejar-me ja estic jo. No vull que em menteixin, però un amic que no pensi que sóc excepcional no té cap raó per a ser amic meu, si tingués molts diners sí que tindria un altre motiu, però com que sóc, per dir-ho d'alguna manera, econòmicament poc solvent no hi ha cap altre raó, a part d'un sàdic desig de destroçar els castells de sorra que faig a la platja.